Aprenent amb teories lingüístiques

Crec que en les meves classes d'anglès de l'escola, l'institut i la universitat s'ha seguit una teoria basada en la gramàtica. Ara que hi reflexiono, aquesta llengua no destaca precisament per la seva riquesa o complexitat en la seva gramàtica, cas que seria més propi de l'alemany o el català, per exemple. Com oblidar els llistats dels verbs irregulars... o les de vocabulari elaborades per un mateix...

El català també se m'ha ensenyat seguint la teoria de la gramàtica tradicional, ja que l'atenció s'ha centrat en mostrar les regles gramaticals, les parts de l'oració, etc. I dues llengües que, segons la meva opinió, demanen d'aquesta mateixa teoria són el llatí i el grec, els coneixements de les quals no es podrien adquirir per altres mitjans que no fossin la memorització o la traducció entre d'altres.

Llegint la presentació de la segona sessió me n'adono que el mètode que en general han fet servir els meus professors de francès ha seguit l'estructuralisme i no han donat gaire importància en la gramàtica d'aquesta llengua. Això pot estar motivat per la proximitat del francès amb el català. Molts dels exercicis que hem fet a classe han estat de conversa, però sempre fictícia, la qual a mi no m'és de cap utilitat, perquè estic pensant més en què puc dir per treure'm l'activitat de sobre i en el fet que hauré de parlar en públic que no pas en el francès en sí. Fins a la universitat no m'havia encarat amb construccions més complexes pròpies d'aquesta llengua, les quals sense el coneixement que tenim ara del francès senzillament no s'haguessin pogut entendre.

De la mateixa manera, no ha estat fins a la llicenciatura que no he estudiat el català, la meva llengua, des d'una perspectiva d'anàlisi del discurs. Em va agradar molt veure aquesta llengua des d'aquest aspecte, que permet un coneixement molt més exhaustiu i profund, que aporta noves competències, com per exemple recursos alhora de construir un text.

A mi m'agrada estudiar la gramàtica d'una llengua i crec que és bàsic per aprendre-la. Quan la gramàtica s'ha après (més o menys bé, això ja és un altre tema) aleshores sí que es poden fer exercicis d'expressió oral i altres coses, però coneixent també prou vocabulari. Crec que l'estudiant de la llengua ha de tenir suficients eines, que la interiorització de la gramàtica i d'una quantitat determinada de vocabulari li pot oferir, per ser capaç d'enfrontar-se a l'oralitat, ja sigui amb estudiants, amb persones que coneixen aquella llengua o amb nadius. Una altra persona preferirà anar-se'n al país i aprendre la llengua o començar treballant la conversa abans de conèixer la gramàtica perquè creurà que és el que fa que aprenguis una llengua i, al cap i a la fi, en el que es basa tota llengua, en la comunicació. Qüestió de gustos, i d'experiències diferents.
Suposo que una llengua com l'alemany no pot optar a canviar la seva tradició metodològica, que suposo tradicional, per una de més moderna. Les seves característiques (no conec gens l'alemany, només sé el que sento dir a la gent) no ho permeten: declinacions, gramàtica complexa, ... Sí que és veritat que es poden introduir innovacions metodològiques, però l'estudiant ha d'acabar trobant-se amb la gramàtica i aprendre-la.