jueves, 26 de abril de 2007
Sempre he pensat...
Sempre he pensat que pots arribar a odiar una assignatura que t'agrada molt pel professor que te la fa i que te'n pot agradar una que no va amb tu només perquè el professor t'agrada. També ho penseu? La importància del profe, que no es limita (i no és poc) a mostrar els continguts d'una assignatura i a portar una classe. Poden arribar a marcar molt, els professors. Jo ho tinc claríssim: el Jordi del cole, que m'havia donat català, religió, socials i sobretot classes de converses personals; i la Dolors de l'institut, llatí i grec amb una dona que s'estima aquestes llengües i fa que tu també te les estimis. Us ha marcat algun profe?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
No podria estar més d'acord amb tu, Nàdia, ja ho saps. Més d'un cop ja ho hem comentat.
Crec que és una de les raons principals per a què t'agradi una assignatura (sigui del que sigui). Jo sempre he dit que l'anglès em va entrar a la primera per què les primeres "senyoretes" d'anglès que vaig tenir em van encantar... i això m'ha passat de més gran en altres assignatures de temàtiques ben diferents. Suposo que és un incentiu més per anar a classe, per a prestar-los-hi més atenció. Són persones que prens com a "models", ja que com has dit, quan ells o elles estimen i li posen entusiamsme al que estan ensenyant, t'ho transmeten a l'instant (sempre i quan tu també hi estiguis predisposat, no?! :-p)
Nàdia, Àurea, crec que teniu tota la raó. Els professors marquen molt la teva predisposició i motivació cap a les assignatures. Després de la última classe, he vist que ser professor no és només transmetre un coneixement, sinó que també has de tenir psicologia per fer-ho i arribar al teu públic i fer que aprenguin, i això és el que els falta a molts professors...
Publicar un comentario