Per a mi l'aula ideal és una aula petita i, sobretot, amb pocs alumnes (uns catorze, menys tampoc m'agrada). La primera vegada que vaig fer francès, a 1r d'ESO, estàvem asseguts en parelles de manera equilibrada (el mateix nombre de persones a cadascuna de les tres columnes de taules que hi havia), l'aula no era massa gran i tots podíem veure els documents audiovisuals i sentir els materials auditius perfectament i sense cap problema.
Recordo que la classe que més em va agradar quan era petita era una que tenia les lletres de l'abecedari a sobre la pissarra, cadascuna escrita en una cartolina, en majúscula i en minúscula, amb aquella lletra de professor de nens petits tan ben feta.
Quan vaig estar d'Erasmus hi havia un curs d'anglès on es practicava la oralitat i les aptituds per parlar aquesta llengua. En aquella classe era molt important la relació amb els companys. Totes les activitats que fèiem eren entre nosaltres i sempre havies de parlar amb algú amb qui encara no haguessis parlat. Tots teníem nacionalitats molt diferents i es tractava de conèixer accents diversos, experiències distines, maneres de comunicar-se... En aquest cas, crec que va tenir molta importància la relació amb els companys.
En general, crec que en un curs de llengua tradicional la relació amb els companys té una importància relativa. Sempre és millor que hi hagi un bon ambient i arribar a fer algun amic, però no crec que sigui important de cara a l'aprenentatge quan del que es tracta és d'aprendre una llengua per tu mateix i interioritzar els coneixements que vas adquirint, treballar pel teu compte i millorar.
Per a mi sempre ha estat molt millor fer classe al matí, encara que sigui a les 8 com passsava a l'institut. És quan estic més desperta, més receptiva. A mesura que passa el dia les facultats van disminuint i l'atenció ja no és la mateixa. La pitjor franja és la de l'hora de dinar. Les classes de la 1 fins les 3, de 2 a 4 o de 3 a 5 són les pitjors, perquè o t'estàs morint de gana o acabes de menjar.
Crec que dóna millors resultats fer classe cada dia o com més dies a la setmana millor i de poca durada que no un sol dia a la setmana més hores. Aposto pel treball continuat, constant, fer cada dia una mica, més que no pas fer-ho tot de cop. Crec que s'assimila millor, que té més efecte.
No he tingut mai una experiència intensiva d'aprenentatge de llengües. Crec que no seria capaç d'aguantar tantes hores d'immersió lingüística d'una llengua que no coneixes com el rus o l'àrab. De la mateixa manera, crec que amb llengües com aquestes no és possible arribar a un coneixement satisfactori amb un curs intensiu. Aprendre una llengua i, sobretot, dominar-la i sentir-s'hi còmode, poder dir que la coneixes, és molt més que anar a classe i fer activitats, per moltes hores que s'hi dediquin durant un estiu.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario