Teories psicològiques

Crec que la teoria psicològica que ha tingut més presència durant el meu procés d'aprenentatge de llengües és el constructivisme. Sempre s'ha intentat potenciar que l'alumne sigui part de l'aprenentatge i que actui per aconseguir els objectius, en el sentit que si l'estudiant no hi posa de la seva part és inútil fer exercicis i explicacions a classe. S'ha insistit en el treball individual i autònom de l'estudiant i l'esforç per tal d'arribar a assimilar els coneixements i progressar en les nocions de la llengua estudiada.

Una experiència d'aprenentatge que té una clara influència conductista va tenir lloc quan aprenia anglès en aquella escola amb aquell professor nadiu quan jo era petita. Quan arribava l'hora de marxar, el Collin ens feia una espècie de joc en què havíem de contestar preguntes senzilles, en anglès però no sobre l'anglès. Si ho sabies dir correctament, podies marxar (la recompensa). Així, el fet de poder marxar cap a casa ens condicionava a parar atenció al joc i triar una bona construcció en la resposta per tal d'aconseguir el vistiplau del professor i anar-nos-en.

Penso que una bona teoria és el cognitivisme. M'agrada l'èmfasi que es posa en l'escriptura, en el procés d'aprenentatge, en el tractactament dels errors, la reflexió. Tot i això, l'humanisme seria la teoria que em faria sentir més còmoda en el meu aprenentatge, ja que té en compte les necessitats personals de l'individu i es dóna importància a la confiança en un mateix, l'autoestima i els vincles afectius. El conductisme porta la persona a moure's per aconseguir un objectiu que a vegades pot fer oblidar el sentit propi de l'aprenentatge.